Elx singular (pero xiquico)

[almedia]

El Grisolet.
Peix de textura oliosa semblant a la cavalla, en un altre temps molt popular a Elx.
Es conserva salat i sec amb pebre encarnat per damunt.
Fresc es fa en escabetx; amb la mà i morter es pica all, es posa vinagre i un gotet d'aigua. En una peroleta es cuina el grisolet a trossets amb un pesic de sal i oli d'oliva, quan ja està quasi fet se li anyaix la morterà i es deixa reduir.

[helikelig]

El Grisolet.
Peix de textura oliosa semblant a la cavalla, en un altre temps molt popular a Elx.
Es conserva salat i sec amb pebre encarnat per damunt.
Fresc es fa en escabetx; amb la mà i morter es pica all, es posa vinagre i un gotet d'aigua. En una peroleta es cuina el grisolet a trossets amb un pesic de sal i oli d'oliva, quan ja està quasi fet se li anyaix la morterà i es deixa reduir.

Mi madre siempre le ha llamado "Yisolé" (fonéticamente).
Está buenisimo, pero deja un olor en los dedos y en la nevera que...joé...

[almedia]

El Grisolet.
Peix de textura oliosa semblant a la cavalla, en un altre temps molt popular a Elx.
Es conserva salat i sec amb pebre encarnat per damunt.
Fresc es fa en escabetx; amb la mà i morter es pica all, es posa vinagre i un gotet d'aigua. En una peroleta es cuina el grisolet a trossets amb un pesic de sal i oli d'oliva, quan ja està quasi fet se li anyaix la morterà i es deixa reduir.

Mi madre siempre le ha llamado "Yisolé" (fonéticamente).
Está buenisimo, pero deja un olor en los dedos y en la nevera que...joé...

Interesante. En cada pueblo lo llaman de una forma, incluso en Elche en la zona de levante se llama "grisolet" y en el resto "guisolet", en Santa Pola "vísol". En Crevillente suelen eliminar las consonantes del final de las palabras, igual viene de ahí o de alguna Partida por Matola.
Es un pescado muy graso y de sabor fuerte, por eso se cocina con escabeche, y también hay casas que le ponen laurel a la hora de cocinarlo.

[almedia]

El Grisolet.
Peix de textura oliosa semblant a la cavalla, en un altre temps molt popular a Elx.
Es conserva salat i sec amb pebre encarnat per damunt.
Fresc es fa en escabetx; amb la mà i morter es pica all, es posa vinagre i un gotet d'aigua. En una peroleta es cuina el grisolet a trossets amb un pesic de sal i oli d'oliva, quan ja està quasi fet se li anyaix la morterà i es deixa reduir.

Mi madre siempre le ha llamado "Yisolé" (fonéticamente).
Está buenisimo, pero deja un olor en los dedos y en la nevera que...joé...

¿Cómo lo cocina tu madre?

[helikelig]

El Grisolet.
Peix de textura oliosa semblant a la cavalla, en un altre temps molt popular a Elx.
Es conserva salat i sec amb pebre encarnat per damunt.
Fresc es fa en escabetx; amb la mà i morter es pica all, es posa vinagre i un gotet d'aigua. En una peroleta es cuina el grisolet a trossets amb un pesic de sal i oli d'oliva, quan ja està quasi fet se li anyaix la morterà i es deixa reduir.

Mi madre siempre le ha llamado "Yisolé" (fonéticamente).
Está buenisimo, pero deja un olor en los dedos y en la nevera que...joé...

¿Cómo lo cocina tu madre?

Puff, ni idea, yo soy mas del arte de masticar que del arte de cocinar

Pero ella siempre lo ha comprado en salazón. A ver si estamos hablando de cosas diferentes

[almedia]

El Grisolet.
Peix de textura oliosa semblant a la cavalla, en un altre temps molt popular a Elx.
Es conserva salat i sec amb pebre encarnat per damunt.
Fresc es fa en escabetx; amb la mà i morter es pica all, es posa vinagre i un gotet d'aigua. En una peroleta es cuina el grisolet a trossets amb un pesic de sal i oli d'oliva, quan ja està quasi fet se li anyaix la morterà i es deixa reduir.

Mi madre siempre le ha llamado "Yisolé" (fonéticamente).
Está buenisimo, pero deja un olor en los dedos y en la nevera que...joé...

¿Cómo lo cocina tu madre?

Puff, ni idea, yo soy mas del arte de masticar que del arte de cocinar

Pero ella siempre lo ha comprado en salazón. A ver si estamos hablando de cosas diferentes

Hablamos de lo mismo. Lo más común es comerlo en salazón.

[almedia]

La Serra del Tabaià.
Una altra època fou subministrament de pedra per a construir cases, i de fusta per a alimentar els forns del Poble -d'ahí la seua poca coberta vegetal actual-. Trobem paratges bonicos com la Font de Leguei, el Corralet o el Cau.
En esta enversà il·licitana s'identifica a la Serra del Tabaià com "el marge", fent referència a les gents d'Asp i Monfort que estan a l'altre costat "de dalt".
"Les xiques de dalt del marge
al cresol diuen candil
a la finestra, ventana
i al jolivert, perejil".

[almedia]

El Dia de l'Ascensió.
Per als il·licitans és el dia d'anar a la serra a fer herbetes. Tan arrelat estagué que arribà a ser festiu local. Eixe dia es fan herbetes perque tenen "Gracia", és a dir són més efectives -per la Gracia de Déu-. Rabo i gat per a curar els ulls, tomello per a fer baf, mançanilla per a la panxa, cantauesso per gust i setge per a tot.

[almedia]

L'Hort de la Seca.
Diuen els llauradors que a les palmeres els agrada "tindre el cap en el foc i els peus en l'aigua". En l'Hort de la Seca es complixen estes condicions, calor i humitat natural enterra.
Situat al costat del Fondo, l'Hort de la Seca és un espai natural salvatge, paradís d'aus, aserps, fardatxos i mil animalets. Les seues condicions exuberants han sigut ideals per a rodar escenes de sèries com "Ramón y Cajal" o "La casa de papel".
Joia del Palmerar il·licità.

[almedia]

Els Xalecos.
En algunes cases diuen xalefes. La tomata seca i salada no faltava en els menjars il.licitans. Tradicionalment s'elaboren en el Camp d'Elx per a autoconsum.
Un sopar clàssic era la sardina de bota, xalecos i ou tot fregit en oli d'oliva. També la tortilla de xalecos era un soparet popular. El punt per a cuinar bé els xalecos és hidratar-los correctament.

[almedia]

La Fillola del Pont Vell.
Palmera que ix de la soca del costat de baix del Pont de la Maredéu a la part de ponent. Com borra tan junt del pont, creix un poquet pandia com fan les fillolas de les palmeres. Contava Jeroni "el del Tio Noni" que ans hagué una palmera més vella a l'altre costat i que la gent deia que era filla de la Maredéu.
La Maredéu continua tenint una fillola en el Pont Vell.

[almedia]

La "O" dels Pinyols dels Dàtils.
Quan la Maredéu aplegà a Elx i tastà els dàtils per primera volta, li semblaren tan bons que va exclamar: "OOOOOOOH!!!". Des d'aquell dia tots els pinyols dels dàtils porten escrita la lletra "O".

[almedia]

Maitino.
La Partida de Maitino pren el nom, no d'una característica pròpia com les altres, sinó de la seua situació respecte al Poble.
Maitino vol dir "el matí". Si des del Poble veiem eixir el sol, podem dir que en eixe punt està Maitino, lloc on estaven situades les terres de secà més enllà del cinturó de palmeres per on ix el sol, el matí.

[almedia]

La Banda de Música del Misteri.
Quan, ans de les representacions, la comitiva del Misteri va de la Casa de la Festa a Santa Maria va encapçalada per una banda de música i les autoritats. Resulta que fa segles la Maredéu estava en l'Ermita de Sant Sebastià - al costat de l'actual Casa de La Festa-. Quan es va decidir traslladar-la a Santa Maria es va fer una nit sense cap aldaraca. La van posar en l'Altar de Santa María i tancaren la Basílica. A l'endemà descobriren que la Maredéu no estava, s'havia tornat a l'Ermita de Sant Sebastià. Eixa nit tornaren a repetir l'operació, amb el mateix resultat: la Maredéu es tornava a l'Ermita. Es va decidir traslladar a la Maredéu amb música i alegria. Aixina és feu. A l'endemà quan obriren les portes de Santa Maria la Maredéu estava en el seu nou Altar, no s'en havia anat. En commemoració d'aquells fets quan la Maredéu es trasllada ans de començar el Misteri sempre va acompanyada d'una banda de música.

[almedia]

Els Bunyols del Camp d'Elx.
Dolç senzill i deliciós. Fet aprofitant el llevat de fer pa. Amb farina, llevat i aigua calenteta es fa una massa homogènia amb la qual es van fent rollets polits que es frigen en oli d'oliva. Després se'ls posa sucre per damunt i prou. Els bunyols autèntics del Camp no porten ni ou ni carabassa, només llevat, farina de forment i aigua.